L’atac pretenia l’aïllament de Turquia i la descongestió del front europeu, particularment a Rússia. Els bombardeigs navals del mes de febrer foren insuficients, i pel març la flota francobritànica fracassava de nou en intentar forçar el pas de l’estret. Els desembarcaments a Gal·lípoli i Kumkale (abril) i a Suvla (agost) i l’atac al Selddülbahir foren neutralitzats pels turcs, comandats per Mustafà Kemal i Liman von Sanders. Els aliats es retiraren el 20 de desembre.