expiració

f

Biologia

Fase de la respiració durant la qual l’aire atmosfèric és expel·lit dels pulmons (l’aire que ha servit per a la respiració).

En deixar d’actuar els músculs inspiradors, el teixit elàstic del parènquima pulmonar es retreu i provoca que l’aire de dins els alvèols sigui sotmès a una pressió superior a l’atmosfèrica. Això fa que l’aire surti pels bronquis cap enfora. A l’expiració forçada contribueixen els músculs abdominals i hom expulsa l’aire de reserva.