L’exportació genèrica transforma les dades en un format estàndard de representació reconegut per multitud de programaris; l’exportació específica les transforma al format intern de representació d’algun programari determinat. La utilitat de l’exportació fa disponibles les dades generades o gestionades per un determinat programari, a d’altres programaris, sense que aquests hagin de conèixer el format intern del programari gestor de les dades. Així, per exemple, es pot construir un full de càlcul, exportar-lo a un format de tipus text (exportació genèrica), i recuperar-ne el contingut amb un processador de texts; l’exportació específica, per exemple, transformaria les dades del full de càlcul al format intern del processador de texts per tal que aquest pogués recuperar les dades. Sovint, l’operació d’exportar es realitza a l’hora de guardar les dades, moment en què es demana al programari que en lloc de guardar-les en el seu format propi les guardi en un format usat per altres programaris. El dual d’exportar és importar.
tr
Electrònica i informàtica