El 1976, hom anuncià la celebració d’una exposició per a commemorar el cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, i fou el 1983 que l’exposició fou sancionada amb caràcter d’universal. El 1985 l’illa de la Cartuja, on fins aleshores hi havia un monestir abandonat i una vella fàbrica de ceràmica, fou declarada el lloc on situar aquesta exposició. Aquell mateix any fou nomenat Emilio Cassinello comissari general de l’Exposició i Jacinto Pellón president de la Societat Estatal per a l’Exposició Universal. Al juliol del 1986 hom decidí el concurs d’idees per a l’ordenació del recinte de l’exposició i el juliol de 1987 fou aprovat el pla director de l’exposició, que donà lloc a l’aixecament d’una ciutat dissenyada per a acollir una part del món en un conjunt de 300 ha.
L’Exposició Universal de Sevilla respongué a la temàtica de L’era dels descobriments
; és a dir, els participants hi presentaren una mostra de les diferents contribucions científiques, tecnològiques i culturals de la humanitat que s’han succeït al llarg dels últims cinc-cents anys. El total de participants fou de 111 països, diversos organismes internacionals, participants corporatius, a més de les 17 comunitats autònomes de l’Estat espanyol. L’espai total construït és de 650 000 m 2
; no solament afecta l’àrea que ocuparen els pavellons, sinó el conjunt d’edificis i serveis: els ponts d’entrada, l’estació del tren d’alta velocitat (AVE) o les grans superfícies aquàtiques (llac d’Espanya, port d’Índies).
En el conjunt de la mostra temàtica cal assenyalar una sèrie de pavellons amb personalitat pròpia com ara el pavelló del Segle XV, el de la Navegació, el de la Natura i el jardí de les Amèriques, el pavelló dels Descobriments —que sofrí un incendi pocs dies abans que fos inaugurada la mostra—, el del Medi Ambient, el de les Telecomunicacions, el de l’Energia i el de l’Univers. Del conjunt dels 111 països participants destacaren els pavellons del Canadà, el Japó, el Marroc, Mònaco, Alemanya, Mèxic, Xile, l’Aràbia Saudita, Hongria, el Vaticà, Nova Zelanda i el del país amfitrió. L’Exposició Universal de Sevilla acollí també una sèrie d’actes culturals per als quals foren dissenyats espais propis, entre els quals destacaren el recinte del Palenque, l’Auditori, la plaça Sony, el cine Alcatel, i el teatre Central Hispano.