La primera és la matèria fònica que compon les realitzacions fonemàtiques de tota mena. La forma de l’expressió consisteix en les unitats fonològiques en elles mateixes com a unitats de relació funcional. Pel que fa a les líquides, per exemple, el català i el coreà presenten unes realitzacions [r] i [l]. En aquest sentit, doncs, ambdues llengües coincideixen en llur substància de l’expressió; però, en català, [r] i [l] són representacions de dos fonemes, relacionats encara amb /r/i/l/, mentre que en coreà són variants contextuals d’un sol fonema, no relacionats, tanmateix, amb cap altre de líquid, per la qual cosa llur forma d’expressió és distinta.
f
Lingüística i sociolingüística