Sota aquest protocol, els fitxers binaris a transmetre es tradueixen en un format de text tipus ASCII per tal de poder-los transmetre com si només es tractés de text; un cop rebut el missatge, el receptor s’ha de preocupar de recuperar el codi binari original. Per fer-ho es basa en l’extensió del document rebut per decidir el tipus del fitxer original (gràfics, música, etc). I aquest és precisament el seu punt feble: el mecanisme de descodificació no depèn del contingut de les dades rebudes, sinó del nom que s’ha donat a aquestes; d’aquesta manera, de vegades no es pot recuperar el fitxer binari transmès perquè se'n desconeix l’extensió correcta.
f
Electrònica i informàtica