exterioritat

f
Filosofia

Mot empreat en filosofia per a parlar d’una realitat transcendent al subjecte cognoscent.

Hi ha diverses maneres d’entendre aquesta transcendència, segons que es negui o s’afirmi la possibilitat de conèixer el món exterior; semblant a aquest problema és el de la natura de l’exterioritat. Fonamentalment hi ha dues posicions respecte al tema de la cognoscibilitat del món exterior: el realisme i l’idealisme. El realisme afirma que hi ha un món exterior independent del subjecte cognoscent, però hi ha moltes maneres de sostenir aquesta independència: realisme ingenu, crític, transcendental. L’idealisme, en canvi, afirma que el món exterior no és independent del subjecte cognoscent. Heidegger ha considerat que tractar de donar una prova de l’existència del món exterior és l’escàndol de la filosofia, i no el fet que aquesta prova no hagi estat donada.