S'oposa a l'internalisme, que considera els mateixos avenços com un procés acumulatiu i lineal a partir d’estadis menys desenvolupats de la teoria científica, i que tendeix a contemplar la història de la ciència sota els seus aspectes més teòrics. Ben al contrari, l’externalisme s’ocupa de les aplicacions més pràctiques de la ciència, i pels interessos i necessitats que les fan possibles. Això no obstant, historiadors de la ciència defensen una d’aquestes posicions amb exclusió de l’altra; a la pràctica es dóna una síntesi de totes dues, més o menys decantada cap a una d’elles segons el punt de vista de l’estudiós.
m
Filosofia