extinció interestel·lar

f

Astronomia

Reducció de la brillantor dels astres que s’esdevé, per absorció o difusió, en travessar la seva llum el medi interestel·lar .

És causada, bàsicament, per la pols interestel·lar, i, per tant, és màxima quan hom observa en la direcció del centre de la Galàxia, en què la densitat de la pols és màxima. L’extinció és inversament proporcional a la longitud d’ona; en conseqüència, la llum vermella és menys absorbida que la blava, resultant-ne l’anomenat envermelliment interestel·lar.