El concepte té els seus antecedents en els treballs que Wilhelm Wundt dugué a terme al final del s XIX per intentar actualitzar el clàssic sistema de quatre temperaments (colèric, melancòlic, flegmàtic i sanguini) procedent d’Hipòcrates i Galè. El sistema de Wundt, basat en quatre tipus de personalitat, es transformà en dues dimensions de personalitat, una de les quals es correspon a l’actual extraversió-introversió. Actualment es considera que els individus varien en el continu que formen dues dimensions bipolars, estabilitat-emocionalitat i extraversió-introversió. Aquesta darrera dimensió ha estat l’aspecte de la personalitat sotmès a una investigació més intensa, els resultats de la qual apunten a una possible base fisiològica que la regularia (una activació cortical més o menys intensa). El psicòleg britànic Hans Jürgen Eysenck ha contribuït decisivament a l’estudi de l’extraversió-introversió en desenvolupar tests per a mesurar-la.
f
Psicologia