Obert a l’experimentació, rebé les influències de Proust, Joyce, Gide i la psicoanàlisi, entre altres. Atacà els totalitarismes i la societat capitalista. Publicà els cicles Romanen om Olof (‘La novel·la d’Olof’, 1934-37) —reprès en Romantisk berättelse (‘Narració romàntica’, 1953) i Tidens gang (‘El pas del temps’, 1955)., amb trets autobiogràfics, i Krilon (1941-48). Cal citar també Soldatens aterkomst (‘El retorn del soldat’, 1940), Drömmar om rosor och eld (‘Somnis de roses i foc’, 1949) i Hans nades tid (‘El temps de sa senyoria’, 1960), entre altres novel·les i nombroses narracions. És membre de l’Acadèmia Sueca des del 1957. El 1974 rebé el premi Nobel de literatura juntament amb H.Martinson.