Professor a la Universitat de Nàpols, on organitzà un centre d’estudis hispànics, poc temps abans de morir. Fugint de la persecució antisemita, es traslladà als EUA, on fou professor al Wellesley College. Autor de nombrosos treballs de romanística, iniciats amb La leggenda di Don Carlos nel teatro spagnuolo del seicento (1913), s’especialitzà en temes hispànics i escriví diverses monografies sobre les relacions culturals italocatalanes, algunes de les quals recollí a Motivos hispánicos (1934), primer volum d’una col·lecció (Biblioteca Hispano-Italiana) que dirigí. Col·laborà en els Estudis Universitaris Catalans.