Fou deixeble de Pavlov, la teoria dels reflexos condicionats del qual perfeccionà. Professor a l’institut mèdic de Taixkent (1941-43), dirigí posteriorment el laboratori de neurofisiologia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS. Els seus treballs se centraren en el sistema nerviós central i les connexions corticoviscerals: Fisiologia del sistema nerviós central (1953), Funcionament i regulació del cervell (1963) i Assaig sobre les activitats nervioses superiors (1977) són algunes de les seves publicacions.