Destinat a un públic burgès, no solia tenir cap objectiu moralitzador ni crític. Alguns fabliaux són discretament satírics, i altres són més grollers, i gairebé sempre llur única finalitat sol ésser la diversió del públic. Generalment no tenen una unitat formal ni temàtica. Dels cent cinquanta que es conserven són interessants Les trois aveugles de Compiègne, de Cortebarbe, Le lai d’Aristote, d’Henri d’Andeli, Jouglet, de Colin Muset, i Le vilain mire. Els fabliaux francesos tingueren des de molt aviat una gran acceptació al Principat de Catalunya (eren ja coneguts al s. XII per Guerau de Cabrera) i influïren directament sobre narracions en vers, tals com les anònimes Disputació d’en Buc ab son cavall, Planys del cavaller Mataró i la coneguda com El sagristà i la burgesa, totes del s. XIV i redactades, seguint el model francès, en octosíl·labs apariats, i el Llibre de fra Bernat, de Francesc de la Via, i el Testament d’en Serradell de Vic, totes dues escrites al s. XV.
m
Literatura