Facet

Versió catalana anònima, de la fi del segle XIV, d’un tractat amatori llatí, d’influències ovidianes, titulat Facetus, escrit en díptics, que es divulgà —juntament amb un altre del mateix nom en hexàmetres, d’un caràcter formatiu i moralitzant— per tot Europa a partir del segle XII.

Té 1.743 octosíl·labs apariats; els primers 1.579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin. Tingué una certa popularitat fins al segle XVIII. Ha estat editada per A. Morel Fatio (1886) i per L. Faraudo (1912).

Bibliografia

  • Cantavella, R. (en premsa) (ed.) (s. d.): “Facet”, ço és, libre de cortesia. Barcelona, Barcino.
  • Ziino, F. (1995): “Alcune osservazioni sul Facet catalano”, dins La narrativa in Provenza e Catalogna nel XIII e XIV secolo. Pisa, Edizioni ETS.