Facet

Versió catalana anònima, de la fi del s XIV, d’un tractat amatori llatí, d’influències ovidianes, titulat Facetus, escrit en díptics, que es divulgà —juntament amb un altre del mateix nom en hexàmetres, d’un caràcter formatiu i moralitzant— per tot Europa a partir del s XII.

Té 1 743 octosíl·labs apariats; els primers 1 579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin. Tingué una certa popularitat fins al s XVIII. Ha estat editada per A. Morel Fatio (1886) i per L. Faraudo (1912).