Quan els factors són directament mesurables, hom en fa l’estudi mitjançant plans d’experiències factorials i l’anàlisi de la variància, quan no són directament mesurables, mitjançant l’anàlisi factorial. En aquest cas hom distingeix entre els factors comuns (quan influeixen sobre la realització de diverses variables observables) i els factors específics (quan influeixen només sobre la realització d’una variable observable). En l’aplicació de l’anàlisi factorial als estudis psicològics, Spearman considerà un sol factor comú, que anomenà general (g), i establí la teoria dels dos factors (el general i l’específic de cada test), mentre que els seus continuadors admeten l’existència de factors de grup, que afecten només una part de les variables. Thurstone, per contra, parteix d’una multiplicitat de factors comuns, en nombre indeterminat (factors verbal, numèric, espacial, etc). Segons que siguin independents o no, hom els anomena ortogonals o oblics, respectivament.
m
Psicologia
Matemàtiques