Tradicionalment les categories considerades com a factors han estat els recursos naturals, el treball i els béns de capital analitzats des d’una perspectiva tècnica i social, bé que modernament alguns autors neoclàssics hi afegeixen l’empresa o l’organització com a quart factor o factor residual. La consideració teòrica dels diferents elements planteja dues qüestions fonamentals: la del caràcter de productiu en cadascun dels factors i la de la justificació dels ingressos percebuts pels propietaris dels factors (salaris, guanys, interessos, etc); referent a això hi ha un desacord notable entre els economistes de l’escola neoclàssica i els de l’escola classicomarxista. Els primers consideren que tots els factors gaudeixen de capacitat productiva i que, en conseqüència, els ingressos percebuts per llurs titulars poden ésser justificats, mentre que els segons opinen que només el treball és productiu i que, per tant, els ingressos derivats de la propietat s’expliquen pel fenomen de l’explotació del treball. Segons les peculiaritats tècniques, els factors de producció poden ésser classificats en específics i versàtils (els quals plantegen el problema de llur assignació òptima), en fixos i variables (segons que el cost sigui proporcional al volum de producció o no ho sigui) i en divisibles i indivisibles (si poden ajustar-se exactament a les necessitats de les combinacions òptimes de factors o si han d’ésser emprats en unes quantitats determinades).
m
Economia