És especialment notable en ones curtes, i dificulta l’audició, a causa de les fluctuacions produïdes en el so. Les ones emeses per l’antena emissora arriben al receptor per dos camins de longitud diferent (el directe i el reflectit a la ionosfera), i aquesta diferència de recorregut produeix unes debilitacions i uns reforçaments de les ones rebudes, segons la fase amb què arriben. L’estudi del fàding és molt important en comunicacions mòbils, ja que les ones rebotades no se sumen en fase amb el senyal directe, i es crea així una combinació del senyal original amb diverses rèpliques d’aquest, cadascuna amb diferents atenuacions i desfasaments segons el camí seguit. Aquestes combinacions atenuen, en un valor que contínuament va variant en el temps, el senyal rebut. Si el temps en què canvien les atenuacions és més llarg que la durada dels símbols transmesos, es parla de fàding lent; en cas contrari es parla de fàding ràpid. S'ha d’estudiar per mètodes estadístics. Quan els trajectes multicamí fan una combinació de senyals que emmascaren el senyal directe, es tracta de l’estadística d’una distribució de Rayleigh, mentre que si predomina el senyal directe, la distribució és de Rice. Se sol parlar de canals Raylegh i de canals Rice per a expressar, de forma curta, la problemàtica de cada canal.
m