fagocitosi

fagocitosis (es)
phagocytosis (en)
f
Biologia

Mecanisme de fagocitosi: a) adhesió de les partícules estranyes al citoplasma de la cèl·lula; b) ingestió amb la formació d’un vacúol citoplasmàtic (fagosoma); c) degradació de les partícules estranyes per l’acció d’enzims específics

© Fototeca.cat

Acte que permet, a unes determinades cèl·lules o uns determinats organismes unicel·lulars, de copsar, englobar i generalment destruir o digerir elements molt diversos (bacteris, productes del metabolisme, cossos estranys, etc.).

La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov, que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important.

Els protozous, com és ara les amebes, presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l’alimentació. En els metazous, com ara els porífers, els platihelmints i els celenteris, intervenen fagòcits per ajudar a la digestió dels aliments.

La fagocitosi també pot servir per a l’excreció, com ara en els equinoderms i les esponges, on els fagòcits expulsen els catabòlits a l’exterior o hi són expulsats amb ells.

Finalment, la fagocitosi és un dels mecanismes fonamentals de la immunitat natural, especialment en els organismes superiors.

En molts d’indrets del cos (sang, teixit conjuntiu, fetge, seroses, etc.) hi ha nombrosos fagòcits, que poden ésser macròfags, com ara els histiòcits i els leucòcits mononuclears, que engloben les partícules grosses, i micròfags, com és ara els leucòcits polinuclears, que són els primers que ataquen qualsevol alteració de l’organisme i formen el pus. En tots els processos inflamatoris els mecanismes fagocitaris, mitjançant micròfags i macròfags, s’encarreguen de destruir o de neutralitzar els cossos estranys (sobretot microbis) que poden posar en perill el funcionament de l’organisme.