Oscil·laren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano. El pare de la dinastia sembla que fou Onofre Falcó (I), nomenat pintor de la generalitat de València el 1503. Probable fill o germà seu fou Nicolau Falcó (I), l’únic de la família amb obres rigorosament provades com a seves. Nicolau Falcó (II) (València? ~1500 — 1560), possible fill de l’anterior, succeí Onofre I en el càrrec de pintor de la generalitat, que exercí fins a la mort. Fill seu fou Onofre Falcó (II) (València? 1520/1523 — ?), que succeí el seu pare com a pintor de la generalitat (1560). Potser fou germà seu Nicolau Falcó (III), que treballà cap al 1565. Fill seu fou Onofre Dionís Falcó, probablement el darrer pintor de la dinastia, si doncs no hi pertangué també Fèlix Falcó de Belaochaga.
Tríptic de la Mare de Déu de la Llet, oli sobre taula del cercle de Nicolau Falcó (vers el 1500)
Museu de Belles Arts de València (CC0)
Dinastia de pintors valencians dels segles XV i XVI.