falconer

halconero (es), falconer (en)
m
Història

Persona que s’encarregava de la cria i l’ensinistrament dels falcons de caça.

Ja des del segle XIII esdevingué un funcionari, normalment al servei del reis o de grans magnats. Pere III de Catalunya-Aragó, en les seves ordinacions del 1345, establí a la cort un falconer major, que havia d’ésser un escuder expert en l’ofici, i sis falconers no generosos; tenia cura de l’ordenament de les caceres, la magnificència decorativa de les quals superà, aviat, la munteria. Alfons el Magnànim designà per al càrrec el poeta Ausiàs Marc (1425).