Aquesta modalitat de caça té dues especialitats: l’alt vol i el vol ras. En la primera, els ocells volen lliurement a gran altura i es llancen en picat per tal de caçar la presa, normalment altres ocells, com perdius, ànecs o còrvids. Està reservada a falcons i als seus híbrids. Fou iniciada pels àrabs amb la introducció de la caputxa. En la segona, el llançament dels ocells es produeix des del puny del falconer. Les preses acostumen a ser mamífers petits com conills, llebres o guineus, tot i que a vegades també es cacen altres ocells. Els rapinyaires utilitzats són sobretot astors, esparvers, àguiles i aligots de Harris. És la pràctica més antiga.
En l’actualitat, la falconeria també està al servei de la salut pública i de la seguretat aèria. Es fa servir per a la dispersió d’altres espècies d’ocells en dipòsits controlats de residus, plantes de compost orgànic i ports, a més de ser un element dissuasiu en alguns aeroports.
Orígens
Un falcó amb la seva presa
Club Falconers de Ponent
És una de les formes més antigues de caça. Probablement, té origen en els caçadors de les estepes de Mesopotàmia, Mongòlia i la Xina fa uns 3.500 anys. Els primers testimonis històrics en què es representa un home amb un rapinyaire al puny apareixen a les ruïnes assíries de Khorsabad. Fou introduïda a l’Europa occidental durant les invasions godes del segle V dC. Les primeres evidències daten de la mateixa època, en els mosaics de la Vil·la del Falconer, a Argos (Grècia). El període històric d’expansió i d’auge a Europa fou durant l’edat mitjana, entre els segles VI i XVI, considerada com a símbol de noblesa i de reialesa. Durant un període rebé la influència del poble àrab, del qual s’aprengué la tècnica de l’ús de la caputxa en l’ensinistrament de falcons. L’any 1241 Frederic II de Hohenstaufen escrigué De arte venandi cum avibus (’De l’art de caçar amb ocells’), el tractat de falconeria més important de l’època.
El seu moment àlgid fou durant la baixa edat mitjana, en què s’escrigueren altres obres rellevants, com el Libro de la caza de las aves, de Pedro López de Ayala. L’aparició de les armes de foc en reduí la pràctica, i al segle XVIII només se seguia la tradició en alguns punts de les illes Britàniques i de la comarca de Valkenswaard, a Holanda. L’any 1775 el coronel Thornton, ajudat per lord Oxford, creà a la Gran Bretanya el Hawking Club, que desaparegué el 1838, però que fou el precursor d’altres associacions de falconeria, com la Royal Loo Hawking Club.
El ressorgiment de la falconeria es produí al final del segle XIX i al principi del XX. El 1923 es creà el Deutscher Falkenorder a Alemanya; el 1946, el British Falconers Club, i el 1961, la North American Falconers Association. El 1968 es fundà l’Associació Internacional de Falconeria i de Conservació d’Aus de Presa (IAF), que promou la falconeria arreu del món, amb setanta clubs federats en quaranta-vuit països. La cria en captivitat realitzada per alguns d’aquests clubs ha fet possible que la població de rapinyaires s’hagi mantingut. Es practica sobretot a l’Amèrica del Nord, la Gran Bretanya, el Japó, diversos països d’Europa i del centre d’Àsia, i els Emirats Àrabs, on té un gran prestigi.
El 2021 la falconeria fou declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO, defensada per una candidatura internacional conjunta formada pels Emirats Àrabs Units, Àustria, Bèlgica, Croàcia, Txèquia, França, Alemanya, Hongria, Irlanda, Itàlia, el Kazakhstan, la República de Corea, el Kirguizistan, Mongòlia, el Marroc, Holanda, el Pakistan, Polònia, Portugal, Qatar, l’Aràbia Saudita, Eslovàquia, Espanya i Síria.
La falconeria a Catalunya
Jordi Roy és un dels noms importants de la falconeria a Catalunya
Club Falconers de Ponent
Arribà a la península Ibèrica de la mà dels visigots aproximadament l’any 400 dC. Establerts en zones boscoses, empraven la tècnica del vol ras. Posteriorment, la influència islàmica introduí l’alt vol. Com a la resta d’Europa, fou practicada durant l’edat mitjana, en especial a partir del segle XII. Els tres primers tractats de falconeria en català antic, del segle XIV, foren Epístola ad Ptolomeum, Dancus Rex i Guillelmus falconarius. Poc després, també aparegueren altres obres, com Llibre de Falconeria, d’Antoni Vilaragut, o Llibre de Cetrería, de Feliu Dalmau, vescomte de Rocabertí. Al segle XVII entrà en declivi per la difusió de les armes de foc.
La reaparició a Catalunya i a Espanya es produí gràcies a l’impuls de Félix Rodríguez de la Fuente, que l’any 1965 publicà El Arte de la Cetrería. Els primers nous falconers catalans, emplaçats a Mataró, foren Josep i Antoni Carbonell, Jordi Roy i Fernando Ruiz. El 1975 promogueren la fundació de la primera societat de falconers de Catalunya, l’Associació Catalana de Cetreria. Els anys vuitanta, Juli Fernández creà una tècnica d’inseminació artificial d’aus rapinyaires i obtingué els primers exemplars nascuts en captivitat a Catalunya. La Federació Catalana de Caça agrupa les societats falconeres de Catalunya i organitza anualment les competicions d’aquesta modalitat. El primer Campionat de Catalunya se celebrà l’any 2009, inclòs dins la Fira del Vent al Pla de Santa Maria. Les edicions del 2010 i del 2011 se celebraren a Alguaire. Algunes de les societats més destacades són el Grup de Falconers, Estudi i Protecció d’Aus de Presa (GRUPFA), el Club Falconers de Ponent, els Falconers de Masquefa, els Falconers del Montseny, la Societat de Caçadors de Montornès i la Societat Falconera de Moià. La primera escola de falconeria de Catalunya es troba a Sant Climent Sescebes. L’any 2011 Catalunya tenia uns 200 falconers registrats.