fal·làcia naturalista

f
Filosofia

Fal·làcia consistent a convertir els enunciats descriptius en enunciats prescriptius sense que sigui justificable.

Hume assenyalà que de l’observació del comportament habitual dels humans no se'n deriva necessàriament que se li hagi de conferir la categoria de norma moral. G.E.Moore, en els seus Principia ethica (1903), utilitzà aquest terme amb un sentit diferent per a designar l’error comès quan es tracta de definir el terme “bo” com una qualitat natural, i no pas com una qualitat simple no derivable de cap altra.