fallida

f

Economia

Dret mercantil

Procediment judicial que prové de la fallida, en el qual hom procura d’emparar els interessos dels creditors ocupant els béns de l’empresa que es troba en aquesta situació i administrant-los fins a fer-ne venda i repartiment del producte entre els creditors, seguint l’ordre de preferència legal.

Hom fa indagació també de les causes de la fallida, depura les responsabilitats i intenta de restablir, tant com pugui, l’ordre comercial pertorbat. El dret romà introduí les mesures d’ocupació dels béns del fallit per un curador, i el repartiment als creditors es feia a través d’un representant d’aquests (magister bonorum vindindorum). En dret català hom introduí diverses normatives especials, donades, entre d’altres, a les corts de Barcelona del 1299, de Girona del 1321, de Montblanc del 1333, de Barcelona del 1493 i del Montsó del 1510, que fixaren les penalitats que calia imposar als mercaders i canviadors abatuts. Segons el codi de comerç espanyol vigent (1828 i 1885), el fallit resta sotmès a arrest provisional, li són ocupats els béns, els llibres de comptabilitat, etc, i resta incapacitat per a ésser tutor, elector o elegible per a càrrecs públics. Si la fallida és declarada fraudulenta (culpable i no fortuïta), cau en responsabilitats penals. Podrà ésser rehabilitat si justifica haver pagat els deutes o haver donat compliment a un conveni amb els creditors.