Situació i presentació
Situat a la part meridional de la comarca, és envoltat pels de Pradell de la Teixeta (E), Porrera (NE), Gratallops (NW), Bellmunt del Priorat (W), el Masroig (SW) i Marçà (S), tots del Priorat. Es troba a la zona de contacte del Priorat històric i geogràfic, a l’anomenat Baix Priorat, a la fossa secundària de Falset, que conforma la Serralada Prelitoral, al centre de la conca del riu de Siurana. El drenen els barrancs d’Aiguassals, de la Fuina, de l’Olla, de les Aloses, de Barretet, de la Font Vella, de la Vall de la Pistola i de la Vall de la Sardana.
Les característiques de rerepaís, la seva minsa (i descendent) demografia, el fet de presidir un territori econòmicament pobre i d’haver de competir amb poblacions d’importància històrica i demogràfica similar, com Cornudella de Montsant, a més de les seves comunicacions no gaire fàcils, han contribuït al seu paper poc destacat com a capital.
Falset és l’única entitat de població del municipi. El terme és travessat a la part meridional per la carretera N-420 de Tarragona a Gandesa. Del poble surten 4 carreteres que l’uneixen amb els nuclis veïns de Marçà, Bellmunt del Priorat, Gratallops i Porrera. Hom utilitza l’estació de tren de Falset-Marçà, situada dins del terme de Marçà.
La població i l’economia
Les primeres dades sobre la població de Falset (falsetans o falsetencs) provenen dels fogatjaments dels segles XV i XVI, que registren 178 focs el 1497, 202 el 1515 i 216 el 1553. Val a dir que en els censos de 1718 (837 h) i de 1787 (2.437 h) incloïen la població de Bellmunt del Priorat i el Masroig. La xifra d’habitants passà de 3.369 h el 1830 a 2.995 h el 1842, 3.508 h el 1860, i 3.952 h, màxima fita demogràfica, el 1887. L’arribada de la fil·loxera el 1894, en no tenir cap indústria que parés el cop, provocà una davallada que menà als 3.595 h el 1897. Es registraren 3.573 h el 1900, 3.024 h el 1920 i 2.339 h el 1940, estancant-se durant la dècada posterior. A partir del cens de 1960 i a causa en part de la instal·lació d’indústries tèxtils, la població semblà estabilitzar-se, iniciant-se una tendència a un mínim redreçament amb 2.517 h el 1970, 2.643 h el 1975 i 2.647 h el 1981. Començà després una continua regressió demogràfica, agreujada per una estructura de població envellida i un creixement natural negatiu que no canvià fins entrat el segle XXI; així, el 1991 es registraren 2.592 h, 2.471 h el 2001, que havien pujat a 2.658 h el 2005.
L’economia del terme havia estat tradicionalment de base agrària. El principal conreu ha esdevingut l’avellaner, seguit de la vinya, l’olivera i l’ametller. També es troben alguns camps de cirerers. L’avicultura i la cria de bestiar porcí són les activitats ramaderes més destacades, seguides a distància per la cria de conills. La Cooperativa Agrícola Falset-Marçà es dedica a la transformació i comercialització del vi, la fruita seca i l’oli.
El factor de capitalitat comarcal ha condicionat la preeminència del sector dels serveis i la concentració d’indústries (més del 50% del total de la comarca) al terme, algunes d’aquestes aglutinades al voltant del polígon industrial, situat a la carretera local de Falset a Bellmunt del Priorat. Al terme conviuen empreses de diferents rams productius. Les empreses del sector agroindustrial són les més abundants i conviuen amb d’altres dels sectors tèxtil, de les arts gràfiques, la fusta, i els plàstics, així com amb diversos cellers privats, a part de l’esmentada cooperativa, que comercialitza vins de la denominació d’origen Priorat i Tarragona (subzona Falset). El sector de la construcció també té força importància.
El mercat se celebra el dimarts. Cal esmentar a més la Mostra de Vins de les denominacions d’origen del Priorat, celebrada el maig i en menor mesura la fira de Sant Andreu, celebrada el desembre i de caire multisectorial. Els serveis sanitaris són coberts per un centre d’assistència primària, i els educatius per un institut de batxillerat i l’Escola d’Enologia de Falset, inaugurada l any 1976. La importància del sector dels serveis s’explica per la presència del gruix de serveis financers, justícia i d’administracions públiques de la comarca. L’oferta hotelera és mínima, ja que Falset no és el centre turístic comarcal.
La vila de Falset
Morfologia urbana
Falset (364 m d’altitud), cap de la baronia d’Entença, fou una vila fortificada. Tenia castell i muralla. De la muralla, que tancava la vila amb cinc portals, es conserva el portal del Bou, amb les armes dels ducs de Medinaceli, situat a ponent, restes del dels Ferrers, i també uns 200 m del mur.
Edifici del celler cooperatiu de la vila de Falset, cap de comarca del Priorat
© Arxiu Fototeca.cat
Les muralles foren primer enderrocades i després refetes per ordre de Felip V. El castell de Falset, que hom creu que ja existia en temps dels àrabs, també fou enderrocat per ordre de Felip V, tot i que després va ser refet en part perquè havia de servir de caserna. El 1825 fou convertit en presó, destinació en què es mantingué fins ben entrat el segle XX. Dins el clos del castell es conserven restes de la capella originàriament romànica, així com elements gòtics, renaixentistes i dels segles XVIII i XIX, especialment de la presó i de les fortificacions fetes durant les guerres civils i les dues grans torres fetes per Felip V, visibles des de la carretera. Es prevista la seva restauració i adequació per tal d’acollir les instal·lacions del Museu de Falset i Comarca i l’Arxiu Històric Comarcal de Falset.
La part més antiga de la vila de Falset és situada a l’entorn de l’antic castell, zona que s’anomenava el Malanyet; aquest nucli primitiu era encerclat pel torrent de la Vila, a l’altra banda del qual va créixer el barri de la Font Vella. De la vila antiga no resta res d’esmentable a excepció de la finestra coronella gòtica de Can Rull. Cal situar el cor del poble a la plaça de la Quartera, voltada de porxos, que rep el nom de l’antiga pica de pedra que hi havia per a mesurar el gra i que ara es guarda al museu municipal. En un extrem de la plaça s’alça l’antic Palau dels Comtes de Prades, després ducs de Cardona i de Medinaceli, d’estil renaixentista; acull les dependències de l’ajuntament. L’estructura actual de la plaça data de la reforma efectuada el 1880.
L’altra plaça de Falset és la plaça Vella o de la Carnisseria, lloc on antigament, i encara al segle XIX, s’executaven les penes capitals. Falset conserva un segon edifici renaixentista anomenat la Casa Gran, també conegut com el Palau dels Comtes d’Azara, nobles il·lustrats aragonesos propietaris del palau durant el segle XIX, que acull actualment el museu comarcal i de Falset i és la seu del Centre d’Estudis Falsetans. L’edifici, amb la façana acarreuada, té una gran escala coberta amb una lluerna amb quatre escuts policromats. L’edifici sembla que fou bastit damunt una primitiva construcció àrab. Pel poble hi ha diverses cases amb dovelles dels segles XVII i XVIII, entre les quals es destaca el gran casal de l’abadia o casa rectoral.
L’església parroquial de Santa Maria, fou beneïda el 1770 i restaurada el 1887, és una obra neoclàssica amb elements barroquitzants. Té tres naus, campanar i capella del Santíssim. Dels antics retaules, destruïts majoritàriament el 1936, se’n conserva un d’alabastre i l’estructura de guix d’un altre.
És d’estil vagament modernista la façana del col·legi Antoni Vilanova, bastit el 1909 i inaugurat el 1916 segons els plans de Ramon Salas Ricomà. A un Modernisme més pur pertany l’edifici de la cooperativa agrícola, fet segons els plans de Cèsar Martinell el 1919.
La cultura i el folklore
La gran empenta cultural de Falset es produí al final del segle XIX i al principi del XX. El 1922 hi funcionaven dos teatres que pertanyien a les societats L’Artesana i La Il·lustració Obrera.
Avui dia l’entitat cultural més important és el Centre d’Estudis Falsetans. En funcionament des del 1964, en depenen diverses seccions, d’entre les que destaquen la d’excursionisme i muntanyisme, la de festes i tradicions, que organitza l’Encamisada i el gruix dels actes festius de la vila, i la colla de diables. En depèn el Museu de Falset i Comarca, que conté peces d’arqueologia prehistòrica i ibèrica, paleontologia, numismàtica, documentació històrica, mostres de la indústria i arts populars, i l’Arxiu Històric Comarcal de Falset, inaugurats el 1964.
La festa més important de Falset és la de l’Encamisada, que s’escau el diumenge pròxim al 17 de gener, diada de Sant Antoni. Té l’origen al segle XVIII del fet que els falsetans, per confondre els francesos, van sortir entre la boira en camisa blanca. Els homes surten al carrer amb la vestimenta típica d’aquesta diada (calça curta, armilla de vellut, calçons de cuiro, barretina roja o morada, faixa i mitjons blancs, espardenyes i camisa blanca de fil), es beneeixen els animals i es reparteixen panets beneïts, després els carruatges i els cavalls engalanats passegen pels carrers més cèntrics. Organitzada pel Centre d’Estudis Falsetans, des del 1989 se celebra pel març la diada de l’arbre, amb un esmorzar i dinar de germanor. Altres festes destacables són la festa major del 15 d’agost, dita l’Espígol, ja que els nens surten a les 9 del matí llençant espígol pels carrers per a perfumar-los, l’aplec del Priorat, el primer diumenge d’agost, la festa de Santa Càndia, el segon cap de setmana de setembre i la diada de Sant Blai, el 3 de febrer.
Altres indrets del terme
Molt a prop del poble, a llevant, hi ha les ermites de Sant Cristòfol i Sant Gregori. Aquesta última, construïda sota una balma, fou totalment refeta 1929 i el 1982 s’hi reconstruí l’escala d’accés i s’enrajolà, amb cairons, la petita plaça que s’obre al seu davant.
De l’antiga fortificació anomenada castell o torres d’Altafalla resten molt pocs rastres, ja que durant la guerra del Francès va ser aterrada pels napoleònics.
Al terme de Falset s’han fet notables troballes prehistòriques. Salvador Vilaseca descobrí el 1928, i explorà entre el 1931 i el 1933, un ric i notable jaciment neolític de sílex a la balma de Sant Gregori que denotava que a l’indret s’havia desenvolupat una llarga i continuada activitat. Així mateix, s’hi trobà una notable placa de llicorella amb una cérvola gravada del període magdalenià. Vora l’ermita de Sant Gregori es trobaren fragments de vasos campaniformes i a la serra de les Quimeres dos enterraments col·lectius de l’Eneolític.
La història
L’edat mitjana
En temps dels àrabs el valí de Siurana havia venut el lloc de Falset als sarraïns de Garcia. Fou un dels llocs que es repoblaren més ràpidament. Els seus emprius ja eren esmentats per Ramon Berenguer IV, i sembla que cap al 1151 n’era castlà Arbert de Castellvell. El febrer del 1168 el loco deserto et heremo que vocant Falceth fou donat per Arbert de Castellvell a Pere de Déu, a la seva muller Dominica i als seus fills per poblar-lo i edificar-hi una fortalesa per a la defensa dels seus habitants. Pere de Déu rebia la senyoria dominical amb el terç de diverses rendes sota la condició que reconegués la dependència a Arbert de Castellvell i li donés la potestat del castell. El 1173 es considerava que formava part del terme de Siurana, fet que motivà llargues discussions i plets entre el rei Alfons i Arbert de Castellvell sobre els drets damunt el castell i del poble; els plets finiren amb la concòrdia signada el 2 de setembre de 1192 per la qual es reconeixia Castellvell com a senyor en franc i lliure alou del castell i dels termes que pogués justificar amb testimonis, mentre esdevenia feudatari per la resta de la possessió. Paral·lelament a aquest plet Pere de Déu impulsava el repoblament del lloc amb l’atorgació el 5 de maig de 1191 d’una carta de població als habitants del lloc de Falset per la qual els cedia el lloc amb els seus termes d’acord amb l’ús de la muntanya de Siurana amb plenes facultats d’aprofitament i disposició.
El 1197 A. de Castellvell, d’acord amb les seves germanes Guilleuma de Montcada i Alamanda de Subirats, donava a la mitra de Tarragona la meitat dels delmes de Falset i els seus termes. Aquell mateix any Arbert de Castellvell empenyorà el castell per 800 morabatins. Subsistien encara, però, els drets de Pere de Déu, el qual els traspassà en testament al seu fill homònim; aquest, el 1209, els vengué a Alamanda de Subirats, que obtingué així la plenitud senyorial damunt la vila. La senyoria damunt Falset passà d’Arbert de Castellvell a la seva germana Alamanda, casada amb Ferran de Santmartí i de Subirats el 1205, i d’ella a la seva filla Alamanda, casada amb Guillem d’Entença el 1244. Amb aquest matrimoni es produeix l’entrada de la família Entença, que donà nom a la senyoria aglutinada. La senyoria iniciada amb les donacions fetes pel rei el 1174 a favor de Guillem de Castellvell desaparegué 139 anys més tard després d’haver passat pels Castellvell, els Subirats, els Santmartí i els Entença, que retornà a la corona. Hi retornà per una convinença feudal (i no per una cessió, venda o permuta) establerta el 1313 i acomplida el 1324. Segons aquesta convinença Guillem d’Entença donava al rei Jaume II els castells i les viles de Falset, Tivissa, Móra i Altafalla, a més d’Entença, a la Ribagorça, i els seus drets damunt Seròs i Mequinensa a canvi de 100.000 sous i un cens anual de 20.000 sous damunt les rendes reials de Tortosa. Entença excloïa del pacte els castells i les viles de Pratdip, Marçà i Garcia, les quals s’havien de vendre per a pagar els seus deutes i fer donacions pro anima. Les tres darreres viles foren adquirides per la corona fent ús del dret de fadiga. Guillem d’Entença es reservava, a més, les rendes i la senyoria per a tota la seva vida i declarava anul·lat el pacte si tenia fills mascles. Jaume II, un cop mort el titular, incorporà la baronia al comtat de Prades, les vicissituds senyorials del qual va seguir. El nom de baronia d’Entença no fou utilitzat fins després del 1313. Una germana del darrer Entença, Saurina, era casada amb l’almirall Roger de Lloria.
El 1218 Alamanda de Subirats donà a la seva filla Blanca la castlania de Falset en penyora de 50 marques d’argent. El 1229 Blanca rebia de la seva mare Alamanda el castell, previ homenatge de fidelitat. El 1240 Alamanda de Subirats vengué a la mateixa Blanca els castells de Falset i de Marçà a canvi dels 800 maravedisos que li devia, tot reservant-se’n l’usdefruit. El 1241 la senyoria damunt Falset fou cedida per Ferran de Santmartí a la seva filla Alamanda, casada amb Guillem d’Entença, cessió que també fou feta per Alamanda de Subirats a favor de la seva neta homònima el 1244. El 1254 Alamanda d’Entença alliberà Falset dels mals usos de cugucia, intestia i eixorquia; aquest i d’altres privilegis foren recopilats el 1371. Alamanda i el seu fill feren diverses deixes de rendes damunt Falset a Santes Creus, deixes que provocaren discussions el 1305 i el 1321.
Berenguer d’Entença donà la franquesa de la gabella de l’aiguardent, i el seu fill Guillem la de prestar les guaites, als castells de Falset i Altafalla. Aquestes exempcions es coronaren amb l’estructuració del seu règim municipal, establert i recopilat amb tot detall en els capítols concedits per Jaume II, perfeccionats després amb altres privilegis i ordinacions. La prosperitat de Falset és confirmada per l’existència d’un molí el 1274 i d’un altre molí valorat en 400 sous el 1280; el 1285 Guillem d’Entença podia dotar la seva muller amb un esponsalici de 1 000 maravedisos d’or damunt el seu castell. La seva església, esmentada a la butlla del 1194, pagava 75 sous per les dècimes el 1279 i 100 el 1280. Integrada, des de la seva creació el 1324, al comtat de Prades, fou cedida el 1327 en esponsalici pel comte infant Ramon Berenguer a la seva muller Blanca. Els comtes utilitzaren el castell, com a residència habitual, fet que degué ajudar a consolidar el seu creixement, que es constata amb la consagració de la nova església el 1365, quan el poble ja utilitzava un escut propi. Al segle XIII ja s’hi documenten esclaus sarraïns, i al XIV una important i poderosa jueria, que pot explicar per què cap al 1385 hi va predicar Vicent Ferrer. El call era actiu i important al llarg del segle XV, fins que sofrí diversos processos inquisitorials entre el 1489 i el 1500.
Una de les principals fonts de riquesa en aquell moment era la mineria. La primera referència es troba en la permuta de senyories feta el 1341 entre els infants Pere i Ramon Berenguer. Per a explotar les mines de l’Esparver es feu una crida àmplia i el comte prometia doble protecció als que hi anessin a treballar. La foneria era també a Falset. Al començament del segle XV, dels entorns del poble s’extreia antimoni, que era comercialitzat cap al N d’Àfrica des del port de Barcelona.
El 1405 el rei Martí I eximí, a precs de Jaume de Prades, els habitants de Falset i d’altres llocs del comtat de diversos tributs, fossin cristians, jueus o moros. El mateix any els autoritzava a crear diversos impostos municipals, durant deu anys, sense haver de menester l’autorització reial. Al juliol del 1462 els jurats del poble s’excusaren a la Generalitat al·legant que es trobaven en un lloc molt extrem del país i en la seva misèria per no enviar-li homes per a la guerra contra el rei, guerra en la qual el comte de Prades defensava el partit reialista. El mateix any hi establia el seu quarter general el germà del comte, conegut com el Bord de Cardona. El 1541, després de diverses discussions, el duc de Cardona reconegué els drets de Santes Creus que gravaven la faneca i la lleuda, que poc després el duc traspassà al comú de la vila.
Els segles XVII, XVIII i XIX
Durant la guerra dels Segadors hi entraren el mateix any 1647 Joan d’Àustria i, al mes de juliol, el príncep de Condé, el segon per assegurar la fidelitat de la vila a França, que el 1650 era en poder dels francesos. Els castellans ocuparen Falset els dies 8 i 9 d’agost, sense cap incident. Segons Pèire de Marca, se celebrà una assemblea amb la participació de 60 caps de casa, dels quals solament 4 restaren fidels als francesos i la resta es manifestà a favor dels castellans. Els mateixos francesos justificaven la situació amb el mal tracte que els seus soldats havien donat als vilatans. Els francesos iniciaren tot seguit l’operació per a recuperar Falset, i arribaren a les seves portes el 16 d’agost. Després de tres dies de forts combats, davant la impossibilitat de rebre ajuda, els defensors es reteren al lloctinent francès, que prometé de respectar vides i béns. Sortiren les tropes i bastants vilatans, mentre Mazzarino feia enderrocar les muralles.
Durant la guerra de Successió, el 1708, uns 6.000 francesos ocuparen el poble. El 30 d’agost de 1714, després de dos infructuosos atacs, el castell fou ocupat pel coronel austriacista Antoni Vidal. El castell degué restar molt malmès, ja que el 1718, en ordenar l’audiència d’esventrar les muralles de la vila, es considerava ja enderrocat. El 26 de maig de 1719 el guerriller austriacista Pere Joan Barceló, conegut com el Carrasclet, ocupà el poble, fet que, quan ja l’havia abandonat, provocà primer l’increment de la guarnició borbònica i després la creació d’un destacament de mossos d’esquadra. El 1783 s’hi conreava ja l’avellana, que s’exportava a través del port de Salou. El 1794 el poble fou escollit com un dels caps de cantó per a recollir el sometent per a la Guerra Gran; l’agost d’aquell mateix any les autoritats locals justificaven el retard de la incorporació de les seves companyies al sometent al·legant la necessitat de recollir abans les avellanes.
Tot i que Marià Crusat participà en nom de Falset en la constitució de la Junta Corregimental el juny de 1808, el 29 d’aquell mateix mes s’hi produïren importants incidents, en fer-se córrer que alguns veïns havien venut la fàbrica de plom als francesos i que calia matar-los. D’altres, els mateixos dies, al·legaven, per a negar-se a pagar els impostos, la falta d’un rei, fet que provocava que els senyors veiessin perillar les seves rendes de la terra. La tensió social es mantingué des de la segona meitat de juny fins a la primera setmana de juliol. El 1810, quan s’hi reuniren per ordre d’O’Donell els membres del sometent dels pobles de l’entorn, l’ajuntament falsetà deia que no podia pagar la contribució ja que l’any anterior els francesos havien calat foc a la collita; al mateix temps, a causa de la forta emigració provocada per la guerra, demanaven la supressió del cadastre. El 15 d’agost de 1810, en veure que una forta columna francesa provinent de Móra anava a ocupar el poble, els seus habitants l’abandonaren. Falset fou del tot saquejat pels napoleònics, que de passada assassinaren alguns dels pocs veïns que s’hi havien quedat, calaren foc a diversos edificis i convertiren l’església en una quadra. El 29 d’agost la vila fou recuperada per les tropes regulars i el sometent del Priorat a les ordres del botànic de Cornudella, Francesc Oliva; els francesos es trobaren forçats a retirar-se de nou fins a Móra d’Ebre. El 19 de novembre de 1810 i el 3 de maig de 1811 es produïren nous atacs francesos. El 1812 foren les tropes espanyoles, les quals anaren a cercar-hi queviures. A la divisió territorial francesa del 1813, Falset fou designat cap de cantó. A la divisió efectuada durant el Trienni Liberal, el 1821, la vila fou escollida per a cap de partit, amb un jutjat de primera instància.
Falset va rebre els embats de totes les guerres civils del segle XIX. Ja el 4 de febrer de 1822 en van haver de ser foragitats pels liberals els absolutistes que s’hi havien fet forts. Un fill del poble, Albert Olives (1787-1827), capità retirat amb el grau de tinent coronel i advocat, fou un dels caps de la revolta dels Malcontents, motiu pel qual fou executat a Tarragona. El 1827, però, el poble era en mans dels fidels al govern. El febrer del 1828 Falset fou ascendit al grau d’alcaldia major; el primer destinatari del nou càrrec fou Lambert Casanova de Armedo i Roda. L’abril del 1834 el cap carlí Manuel Carnisser ocupà el poble amb 1.500 homes i prengué diversos homes, que afusellà tot seguit, tot i que poc després fou derrotat per Llauder. El 1838, després d’ocupar Bellmunt, Cabrera intentà endebades d’entrar a Falset; en canvi l’any abans hi havia entrat, després de dues hores de lluita, el capitost carlí Tell, que en fou tot seguit expulsat pels membres de les milícies del Priorat. Sotragat el 1845 per un fort terratrèmol, acollí el 1846 els sermons del pare Claret. A la guerra dels Matiners, els seus entorns eren dominats pel capitost Josep Ferrer, àlies el Tintoret d’Igualat, amb un centenar d’homes; un altre cap matiner, conegut com el Busquetes, entrà a la vila el 1848. Encara el 1860 Falset envià molts voluntaris a la guerra d’Àfrica. Durant el sexenni revolucionari es produïren diversos incidents, fins i tot algun tret, a les eleccions de diputats provincials el febrer del 1871 i per les generals del març del 1871 i de l’agost del 1872. A les municipals del desembre del 1871 sortiren elegits set regidors federals i quatre de monàrquics, aquests darrers, segons els republicans, a causa de la coacció. El 1829 l’arquebisbe finançà la reconstrucció de l’hospital i el 1890 s’inaugurà l’estació del ferrocarril de Barcelona a Madrid. A mitjan segle XIX tenia quatre molins fariners, un d’oli, quatre fàbriques d’aiguardent i d’altres de sabó, terrissa, confiters i xocolata, però havien ja tancat les indústries del plom i de les pells.