La família biològica (pare, mare i fills de la parella) no sempre coincideix amb la família social, ni en les societats de més arrelada monogàmia. L’element que defineix i constitueix la família és el matrimoni o reconeixement social, que vincula la parella i la descendència dins el sistema social. La relació entre els ascendents del marit i els de l’esposa, així com entre llurs descendents, crea diferents tipus de parentiu. El fet fonamental que aglutina la família és social, bé que basat en una necessitat biològica d’aparellament i continuïtat. Les finalitats que els grups humans persegueixen en configurar la família com a nucli o cèl·lula social (coincidint, en alguns pobles, amb l’organització social total) són complexes: ordenar les relacions entre sexes, assegurar la continuïtat del grup, ajudar a la cohesió dels individus, proporcionar seguretat, organitzar l’economia, crear un tipus de relació entre els grups, de manera que anivelli les tensions (bé que també les pot provocar), delimitar la posició dins la societat, regular la propietat i introduir les normes culturals per a l’educació i regular les normes morals i les creences. En moltes societats (com els iroquesos) hi hagué una voluntat decidida de traspassar el model d’organització familiar a la política. Davant aquesta varietat de funcions, la família presenta formes molt diverses, que només coincideixen en un factor: la prohibició de l’incest, en tant que fet antisocial. La violació d’aquest tabú significa la confusió de parentius i el rebuig d’un ordre moral i social. Existeixen analogies en les formes d’organització familiar, però no hi ha cap vinculació causal en el desenvolupament de les formes, tal com pretenia la teoria geneticoevolutiva, ni cap formació essencial, natural, de família (de la qual la monogàmica fóra el model), tal com han pretès posicions dogmàtiques i etnocentrístiques. L.H. Morgan, a Systems of Consanguinity and Affinity of the Human Family (1871), fixà la primera teorització sobre l’estructura familiar, a partir de l’organització biològica i econòmica. Distingí quinze etapes, des de la promiscuïtat total fins a la monogàmia, i les seves conclusions, basades en deduccions considerades avui dubtoses, foren popularitzades en ésser recollides per F. Engels en la seva obra (1884) sobre l’origen de la família, de la propietat privada i de l’estat. Tanmateix, no hi ha proves de promiscuïtat total ni d’una forma original de la família. Tampoc no té consistència la teoria que dedueix el patriarcat del matriarcat. Actualment, l’antropologia social classifica les diverses organitzacions familiars sense pretendre de determinar-ne una línia evolutiva. Estableix, però, una connexió entre organització social especialitzada i deslligament dels vincles familiars i de parentiu, i també una tendència a la monogàmia. Hom classifica les famílies, atenent als modes d’unió, en monogàmiques, unió d’un home i una dona, i poligàmiques, dins les quals hom distingeix les polàndriques, unió d’una dona amb més d’un home, i les poligíniques, unió d’un home amb més d’una dona. La poligàmia generalment coexisteix amb formes monogàmiques. Unes altres classificacions responen als modes de producció (sistema d’abastament i autònom, sistema nòmada, sistema sedentari i sistema postindustrial de l’automatització) o a les formes de parentiu ( descendència). Hom distingeix la família nuclear o conjugal (més pròpia d’Occident), formada exclusivament per l’home, la dona i llurs fills, i la família extensa (més pròpia d’Àfrica i d’Àsia), formada per diferents membres amb lligams de parentiu més o menys estrets (n'és un cas típic la tribu). En moltes cultures, la continuïtat familiar es perllonga amb la comunió amb els familiars difunts. Les tensions que genera el sistema monogàmic de la família nuclear respecte al sexe, a la competitivitat i a l’educació autoritària desapareixen en molts altres sistemes, que separen l’aspecte sexual i el procreatiu i distribueixen la tasca educativa entre els parents i el grup. Pel que fa a la fecunditat, hom classifica les famílies en funció del nombre de fills. Les famílies preindustrials, pròpies dels països subdesenvolupats, es caracteritzen per un nombre notable de fills, bé que l’alt índex de mortalitat infantil fa de contrapunt a l’augment demogràfic. Als països desenvolupats, en canvi, el nombre de fills de la família és molt reduït, a causa de la planificació familiar.
f
Sociologia
Antropologia social