És la realització física de funcions lògiques digitals emprant una determinada tecnologia. Els elements constitutius bàsics dels xips de famílies lògiques són el transistor bipolar i el transistor MOS. Tant amb un tipus de transistor com amb l’altre es poden fer les diferents estructures topològiques que realitzen les funcions lògiques que donen lloc a les famílies lògiques. En una família lògica apareixen una gran varietat de funcions lògiques: portes, comparadors, comptadors, etc. I, a més de la funció lògica que hi ha de fer el xip, també tenen molta importància els aspectes elèctrics (corrents, tensions, temps, etc). És d’interès el nivell lògic (valors elèctrics de la variable lògica ‘0’ i ‘1’). Per a connectar dos xips s’utilitza la figura de soroll (màximes variacions de tensió permeses a l’entrada d’un circuit integrat perquè funcioni correctament). Atès que els circuits de les famílies lògiques són reals, tenen retards de propagació de nivells lògics i temps de pujada i baixada dels senyals no nuls; aquesta mateixa condició determina que dissipin potència. Les dues famílies lògiques més importants són la TTL (sèries 74 i 54), feta amb transistors bipolars, i la CMOC (sèrie 4 000), feta amb transistors MOS.
f
Electrònica i informàtica