José de Madrazo Agudo (Santander 1781 — Madrid 1859) fou deixeble de Ferro i Acuña a Madrid, de J.L. David a París i d’A. Canova a Roma. Fou pintor de cambra de Carles IV, Ferran VII i Isabel II i director de l’Academia de San Fernando (1838) i del Museo del Prado (1839), el qual reorganitzà. Pintor neoclàssic, conreà el tema històric: La mort de Viriat (Museo de Arte Moderno, Madrid). El seu fill Federico de Madrazo Kuntz (Roma 1815 — Madrid 1894) fou deixeble seu a Madrid, de J.A.D. Ingres a París i de J.F. Overbeck a Roma. Fou pintor de cambra de la reina (1834) i cofundador d’El Artista. En el Salon des Artistes Français de París obtingué una segona medalla el 1838 i una primera medalla el 1839, el 1845 i el 1855. El govern francès li encarregà el quadre Godofred de Bouillon per a Versalles. A Roma, on es relacionà amb els natzarens catalans, pintà Les tres Maries, màxima expressió del natzarenisme en la pintura castellana.
Retrat d’Amèlia de Vilanova i Nadal, obra de Federico de Madrazo Kuntz conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya
Fou director de l’Academia de San Fernando (1865) i del Museo del Prado (1860-81) i el retratista de l’alta societat i de la intel·lectualitat del moment: Carolina Coronado (Museo de Arte Moderno, Madrid). Hom n’ha catalogat més de sis-cents olis. És el representant principal del purisme en la pintura castellana del segle XIX. Luis de Madrazo Kuntz (Madrid 1825 — 1897), fill de José, fou deixeble seu i col·laborador de Federico. Fou director de l’Escuela Superior de Bellas Artes de Madrid. Raimundo de Madrazo Garreta (Roma 1841 — Versalles 1920), fill de Federico, fou deixeble seu. Residí als EUA, i després a França, on exposà al Salon des Artistes Français i fou retratista de l’alta societat parisenca. Ricardo de Madrazo Garreta (Madrid 1852 — 1917), fill de Federico, fou deixeble seu i del seu cunyat Marià Fortuny i Marsal. Estudià escultura a Roma i conreà la pintura anecdòtica i el retrat.