Hi ha moltes pràctiques i representacions simbòliques que estan fetes a imatge i semblança de les relacions familiars. Així, en una societat familiarista la separació que hom fa entre el públic i el privat resulta força artificiosa perquè sovint algunes relacions de l’àmbit públic —per exemple a les empreses— estan regides pel model familiar. Com assenyala Ll.Flaquer (2008), a Catalunya la família troncal, el model tradicional per antonomàsia, ha proporcionat històricament una matriu a partir de la qual deriven moltes pautes implícites de les relacions socials. El règim de benestar mediterrani es caracteritza per un grau molt acusat de familiarisme. Moltes tasques de suport, de protecció, de solidaritat, de serveis de cura encara estan en mans de les llars (i, sobretot, de les dones de la casa). Per G.Esping-Andersen (1999), un sistema familiarista és aquell en què les administracions públiques donen per descomptat —i àdhuc emfatitzen— el fet que, a l’hora de garantir el benestar dels seus membres, les famílies i les llars n'assumeixen la responsabilitat principal.
m
Sociologia