Originada durant el s XVI, fou anomenada fancy a Anglaterra i, quan desenvolupava un sol tema, tiento a Castella. En difondre's la pràctica instrumental, la fantasia fou una improvisació sobre un tema donat. Bach la considerà com un gran preludi. Posteriorment, anà perdent el seu caràcter imitatiu i temàtic i esdevingué una peça formalment lliure. Al s XIX fou conreada per Schumann, Brahms, Saint-Saëns, etc. Aquest mateix segle aquest nom fou aplicat també als arranjaments d’òperes conegudes per a piano o altres instruments.
f
Música