fantàstic
| fantàstica

adj
Art
Literatura
Cinematografia

Unicorn, animal fabulós representat al costat d’una dama en un tapís conservat al Museu de Cluny

© Corel Professional Photos

Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.

Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc.

L'art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura. A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important; al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen especialment els temes fantàstics; el manierisme prengué nombrosos elements del món fantàstic, i la gran màquina decorativa del barroc trobà en els elements fantàstics una eina per a les seves finalitats propagandístiques. Al segle XIX, el Romanticisme, en gran manera, feu de la fantasia el seu mitjà d’expressió plàstica, i això mateix feren el simbolisme i el Modernisme. Al segle XX, els dominis de la fantasia han estat conreats per l’expressionisme i, sobretot, pel surrealisme.

Hom troba elements fantàstics a les literatures de totes les èpoques, els quals responen a diversos condicionaments socioculturals. El conreu de la literatura fantàstica pròpiament dita s’estengué a partir del Romanticisme, i ha continuat durant els segles XIX i XX, adoptant diversos caires. Actualment, en el camp de la literatura fantàstica predomina la producció de ciència-ficció.

El cinema, des dels primers temps, ha usat diversos temes literaris i elements i personatges fantàstics. Els primers directors conreaven una temàtica bàsicament llegendària, procedent del passat; un tema molt important des de Méliès fou el diable; també ho foren els vampirs (Murnau, Dreyer), els fantasmes —en l’aspecte còmic, poètic o terrorífic— i l’element meravellós (A Midsummer Night's Dream, 'El somni d’una nit d’estiu’, de Max Reinhardt, 1935). Posteriorment, altres temes han estat incorporats al cinema fantàstic: l’anticipació científica, l’existència de la vida en altres mons i una sèrie de temes englobats sota la denominació comuna de ciència-ficció.