El terreny, molt muntanyós, és drenat per diversos barrancs. Hi ha unes 2 000 ha ocupades per boscs i pasturatges. L’agricultura és predominantment de secà (1 300 ha), dedicada principalment a oliveres i garrofers, en decadència, i a cereals. Al regadiu (50 ha), localitzat a la vora del Millars, hom conrea hortalisses i, darrerament, tarongers. La vila (280 h [2006], fanzarins ; 229 m alt.), que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra del Millars, a l’interior d’un meandre. D’origen islàmic, la carta de la població és del 1260. Fou lloc de moriscs (tenia 270 focs el 1609) i de la jurisdicció dels ducs de Medinaceli. L’església parroquial és dedicada a santa Maria. Teodor Granell, bisbe de Barbastre i fill de Fanzara, hi bastí (1720) un palau. La població pertangué a la diòcesi de Tortosa, dins la qual era l’únic poble de llengua no catalana; tanmateix, el parlar de Fanzara té un marcat i característic caràcter de dialecte de transició. El terme comprèn, a més, els despoblats de Castell de Fanzara, l'Alcúdia de Fanzara i Leuxa.
