far

m
Transports

Sistema òptic d’un far

© Fototeca.cat

Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia, i resolgui, així, un problema de navegació costanera.

Cada far té unes peculiaritats que el distingeixen de tots els altres: de nit, són les característiques de la llum (color, període, ocultacions, pampallugueigs, etc.), i de dia, les de la construcció (forma, material, color de l’edifici, etc.).

Aquestes peculiaritats dels fars, com també llur situació, són indicades en els quaderns de fars (la situació també consta a les cartes nàutiques). Segons com tinguin l’òptica del foc (aparell lumínic), els fars són catòptrics, si la propagació de la llum es fa per reflexió i, per tant, hom hi utilitza només miralls, diòptrics, si la propagació és feta per refracció, servint-se de les lents esglaonades de Fresnel, i catadiòptrics (els únics que hom empra avui), si són una combinació dels anteriors.

Els fars dels Països Catalans

© fototeca.cat

Antigament foren famosos el far d’Alexandria, el Colós de Rodes i les columnes d’Hèrcules de l’estret de Gibraltar. El far més antic que existeix és la Torre de Hércules de la Corunya (del segle I i restaurada al segle XVIII). Són notables la llanterna de Gènova, el far d’Eckmühl i la torre de Cordouan. Als Països Catalans, les úniques mostres arquitectòniques que resten de fars medievals són el fanal de Cotlliure (ara, campanar) i la torre de Senyals de Portopí.