fase laramiana

adj

Geologia

Fase orogènica que plegà, durant el Cretaci superior, les muntanyes Rocalloses; fou la darrera de les grans orogènies de l’Amèrica del Nord.

S'inicià al termini de la deposició de carbons, com els de formació lance o laramie, que tingué lloc després de la retirada de la mar, començada al final de la transgressió que es produí al llarg de tota la costa occidental, a causa d’un enfonsament progressiu.