En el món grec es destacaren ja des del començament les dues concepcions que aparegueren més tard a Roma: d’una banda, el fat com a destí, consistent en una força suprema irracional i, per tant, imprevisible i canviant, i de l’altra, com a llei impersonal superior als déus i als homes (εἱμαρμένη, μοῖρα), que és la darrera garantia de racionalitat del cosmos. En l’estoïcisme esdevingué el primer principi de generació de tot i rebé atributs religiosos explícits i fins i tot unes personificacions divines (τύχη a Grècia, fortuna a Roma). En moltes altres religions i concepcions de la vida el tema del fat i les maneres de fer-lo propici o de superar-lo prenen un relleu important. Hom pot recordar la llei del Karman de l’hinduisme i del budisme o certes versions del tema de la providència en les religions teistes, com el judaisme, el cristianisme i l’islam. El cristianisme refusà des del començament la doctrina del fat, fins i tot en les versions mitigades, en la mesura que volia defensar la llibertat de l’home com a poder real de decisió, fins i tot davant Déu.
m
Religió