fatiga

f

Tecnologia

Disminució de la resistència a la ruptura d’un material elàstic sotmès a tensions d’intensitat i de signe variables, el qual material pot arribar a trencar-se sense depassar el límit d’elasticitat, és a dir, sense deformar-se.

Malgrat que aquest fenomen ha estat intensament estudiat, hom no en coneix exactament la natura, però sembla que és degut a distorsions locals de l’estructura cristal·lina que destrueixen algunes de les forces interatòmiques. Els primers estudis sistemàtics de la fatiga foren fets el 1869 per A.Wöhler, enginyer de ferrocarrils alemany, en investigar les causes de la ruptura dels eixos dels vagons. Hom ha demostrat experimentalment que la fatiga depèn del tipus de la tensió aplicada, dels valors màxim i mínim d’aquesta i del nombre d’aplicacions, de la forma, les dimensions i l’estat superficial de la peça i de les propietats del material que la forma. L’estudi de la fatiga és molt important en el càlcul d’elements de màquines i estructures sotmeses a tensions o a vibracions, dels quals hom no pot preveure el trencament si no és per mètodes estadístics i per revisions i substitucions periòdiques per tal d’evitar la ruptura de la peça mentre és en funcionament.