Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia. Establert a Barcelona, és autor d’una part de les escultures de la font Al geni català, erigit segons projecte de l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, al Pla de Palau (1852-56). Entre les seves obres conservades també hi ha diversos panteons als cementiris del Poble Nou i del Masnou. Va intervenir així mateix en la decoració del Saló de Cent de Barcelona (1854). A Madrid, realitzà elements decoratius per al teatre de la Zarzuela juntament amb Pagninucci. Va participar a l’Exposició Nacional de Belles Arts (1862) i a la Universal de París (1878). El seu germà Àngel Baratta i Rossi, que hom ha cregut que també era escultor, es dedicava a la importació de marbre. És pare del també escultor Faust Baratta i Oliver i avi del dramaturg Faust Baratta i Ruiz.
Monument Al geni català, amb escultures de Faust Baratta i Rossi, en conmemoració de la conducció d’aigües a Barcelona per la iniciativa del marquès de Campo Sagrado
© Fototeca.cat
Escultor italià, establert a Barcelona.