A Catalunya fou dirigent de la Federació d’Organismes Sindicals de la Indústria Gastronòmica (FOSIG) i militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Arran de la guerra civil, després de passar per França, s’exilià a Mèxic. Hi reprengué el seu treball de cambrer, camp en el qual destacà i aportà la seva experiència. Elaborà i publicà els seus coneixements en l’obra El libro de oro del barman (Mèxic, 1945) i hi fundà, també, l’Asociación Nacional de Técnicos Gastronómicos (1947).