favera

Vicia faba (nc.), fava, haba (es), bean (en)

f

Botànica

Agronomia

favera

© Fototeca.cat

Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 120 cm d’alçada, de tiges erectes, buides i poc ramificades, amb fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folíols ovats i enters.

Les flors, blanques o rosades, amb les ales tacades de negre, són reunides en petits raïms. Fa fruits (anomenats faves ) en llegum. Les llavors i els llegums són emprats en l’alimentació humana i del bestiar. Planta d’origen mediterrani, ha estat conreada des de l’edat del bronze. No és gaire exigent en clima, bé que l’afecten les gelades tardanes, i li agraden sòls argilosos i llimosos, solts i femats. Pel fet que enriqueixen el sòl en nitrogen captat de l’atmosfera per bacteris simbiòtics que hi ha en les seves arrels, hom sol plantar faveres després de blat de moro o de patateres i abans de blat, de plantes farratgeres o de patateres tardanes.