fe fiducial

f

Cristianisme

Expressió que designa la peculiar comprensió reformada, segons la qual la fe que justifica (justificació) equival a la ferma confiança del cor en el perdó diví, atorgat en Crist, malgrat la permanència del pecat en l’home.

L’anàlisi luterana de l’acte de fe, que el presenta com a compost de coneixença (notitia), assentiment lliure (assensus) i confiança (fiducia), subordina els dos primers components a aquest darrer, tot subratllant alhora el caràcter passiu de la fe i la seva referència existencial a la salvació individual, en contraposició, respectivament, al doble accent en l’aspecte actiu de l’acte de creure i en el caràcter dogmàtic (veritats revelades) de la fe eclesial, propi del catolicisme (fe).