febre tifoide

gastroenteritis fol·licular
tifus abdominal
f
Patologia humana

Malaltia infecciosa deguda al bacil d’Eberth, transmesa per l’aigua i els aliments i també per contagi directe.

Anatomicopatològicament, es presenten unes ulceracions intestinals, sobretot en el pla de les plaques de Peyer i dels fol·licles tancats dels budells. Clínicament, després d’un període d’incubació d’una setmana a tres setmanes, s’inicia amb cefalàlgia, astènia i hipertèrmia lleu, que va en augment. Aquesta hipertèrmia va acompanyada de bradicàrdia relativa, pols dícrot, calfreds, mareigs, vòmits, etc. Hi ha una hepatosplenomegàlia i apareix a vegades la rosèola tífica. Les dades de laboratori més importants són una leucopènia, amb discret augment de la VSG. La prova diagnòstica més important és l’aïllament del germen de la sang (hemocultura). Pot produir complicacions, com miocarditis, hemorràgies i perforacions intestinals, flebitis, etc.