Pretengué la defensa dels interessos corporatius i la difusió de coneixements i de tècniques agrícoles. Tingué com a immediats precedents la Unió Agrícola de Catalunya (1889) i la Federació dels Gremis Agrícoles de Catalunya (1893). Promoguda i sostinguda sobretot per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, celebrà regularment congressos anuals (entre altres, a Manacor el 1907, a Tàrrega el 1910, a Eivissa el 1912, a Maó el 1917 i a Lleida el 1920). El 1903 aconseguí la creació de la Unión Agraria Española, que reuní diferents federacions regionals d’Espanya. En foren presidents, entre altres, el marquès de Camps (1899-1901), Manuel Raventós (1903-04), Ignasi Girona (1906-07) i Joaquim d’Abadal (1908-10).