Evolució
Nasqué amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i altres territoris de parla catalana i potenciar el cinema com a fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic. L’any 1957 el Cineclub Monterols de Barcelona ja impulsà una Agrupació de Cineclubs de Catalunya, que durà només un any, davant la dificultat d’entendre’s amb una bona part dels cineclubs espanyols en el moment de la constitució de la Federació Nacional de Cineclubs (FNC) a Bilbao el 1956. La secció Nord-est (Catalunya, Aragó i Illes Balears) de la FNC tingué com a representants els catalans Fernando Lázaro, Eusebi Ferrer, Pere Gabriel Sirvent, Joan Enric Lahosa, Pere Ignasi Fages o Joaquim Romaguera. El 1974 la Nord-est passà a ser Zona Catalanobalear, malgrat que el 1973 la delegació catalana propicià un Secretariat Comarcal a Catalunya que posà les bases de la FCC. Aquest període d’estructuració i llançament (1973-77) el presidí Jaume Mascaró. L’obertura d’una oficina de serveis el 1982 representà l’inici d’una nova etapa de la FCC, caracteritzada per la publicació del Registre Oficial de Cineclubs de Catalunya per la Generalitat, l’aprovació dels estatuts federatius (1983) i el nomenament com a director coordinador de serveis de J. Romaguera (1982-87). El 1984, i amb motiu de la presentació de la revista "Cinematògraf" (1984-87; 4 vol.), s’inicià la tradició de retre homenatge als pioners del cineclubisme català: Sebastià Gasch, Josep Palau i Guillem Díaz-Plaja, Àngel Zúñiga, Joan Francesc de Lasa, Miquel Porter, Tomàs Mallol, O. Bassa i J. Romaguera, Joan Güell i Miguel Fernando Ruiz de Villalobos. També publicaren "Notícies de la Federació" (1986-92; 7 núm.) i "Engranatge" (1995-2001; 29 núm.). D’altra banda, l’ingrés en la Federació Internacional de Cineclubs (1986) representà una nova fita, que coincidí amb el desplegament d’un projecte d’extensió comarcal del fet cineclubístic. Durant aquests anys es convocà cinc cops el Concurs de treballs escrits sobre la Història de la Catalunya Cinematogràfica. El primer president de la FCC fou J. Mascaró (1979-85), a qui seguiren A. Olivar (1985-86), Joaquim Company (1986-91), J. M. López i Llaví (1991-92), Oriol Bassa (1992-97), Martí Porter (1997-2003) i Julio Lamaña Orozco (2003).
Bibliografia
"Creació de la FCC i presentació de Fulls de cinema", Jornades de cinema català. Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1978.
25è aniversari de la Federació Catalana de Cineclubs. Dossier de premsa. FCC, Barcelona novembre del 2003.
HERNÁNDEZ MARCOS, J. L. i RUIZ BUTRÓN, E. A.: Historia de los cineclubs en España. Ministeri de Cultura, Madrid 1978.
PORTER, MARTÍ: El cineclub català: segona joventut?, "Serra d’Or", núm. 501, 2001, p. 58-60.
PORTER, MIQUEL: La valoració del cineclub, "Serra d’Or", núm. 364, 1990, p. 86-87.
PORTER, M. i PRATS, F.: El cineclubisme als anys difícils i l’avui, "Cultura", núm. 69, 1995, p. 43-47.
RIPOLL I FREIXES, E.: Els cineclubs i els cinefòrums, "Qüestions de vida cristiana", núm. 35, 1967, p. 63-75.