El 1926 assolí la xifra de 4.800 famílies associades i un moviment anual de cinc milions de pessetes. Algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable: L’Equitativa, de Palamós, tenia 2.028 socis; La Flor de Maig, de Barcelona, 1.560, i la Unió Cooperativa Barcelonesa, 779. Fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum.
Poc abans de la guerra civil de 1936-39, la Federació de Cooperatives de Catalunya aplegava ja 230 entitats, i representava un total de 28.000 famílies, amb un moviment anual de quaranta-quatre milions de pessetes, només al Principat. Numèricament, eren uns 84.000 adherents a les cooperatives de consum i uns 12.000 a les de producció.
La legislació franquista del 1942, imposant les Uniones Territoriales de Cooperativas, impedí l’existència de la FCC i en desvirtuà l’esperit.
Des del 1977, s’inicià un lent procés de reconstrucció de les antigues federacions voluntàries, consolidat al principi del segle XXI.