Malgrat ésser creat el 1909, de fet no adquirí una certa força fins el 1931. Després del juliol del 1936, intentà de definir l’actuació dels mestres davant la revolució. Absorbí d’altres associacions de mestres (el 1934 tenia 6 000 membres, i el 1937, 30 000). S'organitzà en seccions, la més important de les quals fou el Sindicat de Mestres Nacionals. A Catalunya hom creà un comitè regional (Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament, FCTE), organitzat a la fi del 1937. La influència del PSUC es reflectí en la política de mobilització (creació del batalló Félix Bárcena i Ajut de Cultura al Front). L’òrgan central d’expressió fou El Magisterio Español
. A Catalunya, a partir del 1936 es publicà Escola Proletària
“Escola Proletària”, que es fusionà amb El Magisteri Català
pel desembre del 1937. Des del 1976 fou reconstruïda com a federació d’ensenyants de la UGT a tot l’Estat espanyol. L’any 2002 era una organització sindical amb implantació a tots els nivells educatius, així com a totes les comunitats autònomes i comarques catalanes, amb l’objectiu principal d’organitzar els treballadors i treballadores de l’ensenyament als efectes de la reivindicació quotidiana per l’acreixement del seu benestar moral, econòmic i intel·lectual.