No hi reeixí gaire, i el seu sisè congrés (a València, pel desembre del 1918) decidí l’autodissolució, quan havia assolit el nombre màxim de federats (99 seccions i 25 092 camperols). Agrupà principalment societats del País Valencià —cosa que possibilità la constitució de la Confederació Regional de Llevant—, Andalusia i el Principat (especialment Tarragona), però les seves reivindicacions (a més de “la terra, per a qui la treballa”, llei d’accidents del treball, jornada de vuit hores i un sou mínim de 10 rals) toparen amb les aspiracions, més radicals, dels camperols andalusos. Edità “La Voz del Campesino” (a Barcelona, en 1913-14; a Valls, en 1914-16; i a Jerez, en 1916-19).