En el primer congrés (París, 1945) eren representats prop de 70 milions de treballadors, 27 milions dels quals eren soviètics, i Citrine en fou nomenat president. L’adhesió al Pla Marshall de la CIO (incorporada a la Federació) i de les TUC, a més de l’AFL (no adherida a la FSM), provocà la separació d’aquestes centrals sindicals l’any 1948. L’escissió de la CET francesa, amb la creació de la CET-FO, provocà una nova divisió de la FSM. En el segon congrés (1949), Di Vittorio (comunista italià) substituí Citrine en la presidència, i aquell mateix any les sindicals escindides (TUC, CET-FO, CIO) i l’AFL crearen la Confederació Internacional de Sindicats Lliures (CISL). La FSM impulsà el moviment sindical africà i asiàtic, i, en les últimes dècades, ha atenuat la dependència de l’òrbita soviètica. Amb seu a Praga, agrupa 91 federacions nacionals i té uns 206 milions d’afiliats. A l’Estat espanyol, Comissions Obreres en són membres.