Durant la primera República fou sotssecretari de governació, senador i conseller d’estat, però en produir-se la Restauració es retirà de la política. Crític en publicacions de Madrid, on s’havia traslladat a 19 anys, tanmateix fou amb Dolores (1889) que aconseguí un èxit clamorós. En aquests poemes elegíacs a la mort de la seva dona, resolts d’una manera simple, tractà amb encert de la crisi personal, així com de l’amor i el dolor domèstics. Fou nomenat (1891) membre de l’Academia Española, i és autor del recull poètic Horizontes (1897).