Amb Verga i Capuana fou un dels més grans representants del verisme sicilià. Ja en la seva primera obra (Arabeschi, 1883) es manifestà partidari d’un estil realista basat en l’escrupolositat de l’observació, la impersonalitat de la realització i l’exactitud en la reconstrucció del fet històric. En la seva novel·la més important, I Viceré (1884), on narrava la decadència d’una família d’origen espanyol, els Uzeda, trobà l’equilibri entre la documentació històrica i la raó de l’art. Unes altres obres són Processi verbali, L’albero della scienza (1890) i L’illusione (1891).