Inicià la seva activitat en el món de l’art com a pintor. Estudià a la Escuela de Bellas Artes de Sevilla. Molt aviat, el seu interès pel treball de Marcel Duchamp el portà a decantar-se per una activitat més conceptual que interrelaciona l’àmbit privat amb el públic. Les intervencions com Cápsula de Tiempo Córdoba (Sevilla, 1992), La Isla del Copyright (Bilbao, 1995) o CopiaCabana (Guadiana, 1996), estan ideades i gestionades per col·lectius i obertes a col·laboradors. Des de la meitat dels anys noranta treballa en projectes site specific en diferents ciutats, que estan vinculats entre si i que es basen en la idea de treball col·lectiu: el Museo de la Calle a la Universitat Nacional de Colòmbia, que es basa en la noció de trueque; Matitas Divinas a la Cartuja de Sevilla, i Insideout: Jardin del Cambalache a la Fundació Tàpies de Barcelona, el 2001. En la mostra a la galeria Tomas March de València ¿Quiénes són los dueños de las plantas?, el resultat del treball de tres anys entre Espanya i Colòmbia, desenvolupà un estil entre naturalista i científic, en què pintà conegudes plantes tropicals per a denunciar l’apropiació indeguda que en fan certes empreses. Diverses col·leccions públiques com la del MOMA de Nova York tenen part de la seva obra.